Es creu que la base del campanar de l'esglèsia de la Marre de Déu de l'Olivar, fou una antiga torre de la muralla àrab de l'antic Alaquàs. Encara que no es sap cert, pareix lògic, perquè fins fa més o menys un segle el convent de l'Olivar, era dels últims edificis del poble ja que darrere ja hi havien camps.
Al segle XVI, l'any 1537 es va construïr el primer convent de frares mínims (de l'ordre de Sant Francesc de Paula), i adossat al seu absis es va construïr el primer campanar, del qual, en la restauració l'any 2003 van traure els arcs superiors de les quatre finestres de les campanes, per les quatre cares del campanar. Les campanes que hi van haver no es conserven, ni tampoc tenim informació sobre elles.
Al segle XVIII, arribaren les oblates, les quals, van construir un convent completament nou, encara que al campanar li van tapar les antigues finestres i li van afegir l'actual cos de campanes, amb la única diferència, que les finestres eren més grans que les actuals. Pareix lògic dir, que per a aquest nou campanar es va fondre l'actual tiple datat de l'any 1793, encara que no es sap cert, i pareix que altres dos o tres campanes.
Posteriorment quan la capella del convent va passar a ser esglèsia, es sap que la campana esmentada anteriorment, li van possar una truja de ferro manclús i es va dur a l'epadanya ubicada a la nova capella del convent, i a l'esglèsia es va fondre una l'any 1975 per Manclús, de una sonoritat pareguda encara que més greu, que actualment fa de tiple segon. Quan la capella es va destruïr l'any 1997, la campaneta va ser duta a l'esglèsia i en la restauració de 2003 fou pujada al campanar junt a les altres quatre, i a demés fou declarada be d'interés cultural.
Als anys cinquantes es va afegir la terrassa superior amb els merlets que foren substituïts en la restauració, degut al seu deteriorament.
Al 2003 es van restaurar les cinc campanes actuals per part de l'empressa 2001 tècnica i artesania, els rellotges foren substituïts per Manclús i el campanar va ser restaurat tant per dins com per fora, instal.lant també els mecanismes per penjar des de la segona finestra intermitja l'aparell de la carxofa de la Mare de la Mare de Déu de l'Olivar.
Respecte a les altres tres campanes que no hem esmentat, teniu que saber que van ser destruïdes en l'última etapa de la guerra civil espanyola (1936-1939), i que després van ser reposades els anys 1957, 1954 i 1958.
Informació extreta dels Campaners d'Alaquàs i del Quadern d'investigació d'Alaquàs de l'any 1994, en la notícia, "La capella de l'antic convent de la Nostra Senyora de l'Olivar. Aspectes històrics i artistics".
